Som i serem Joan Manuel Soldevilla

ISBN:

Published: 2013

Paperback

150 pages


Description

Som i serem  by  Joan Manuel Soldevilla

Som i serem by Joan Manuel Soldevilla
2013 | Paperback | PDF, EPUB, FB2, DjVu, talking book, mp3, RTF | 150 pages | ISBN: | 8.39 Mb

Fa uns quants anys ―no tants com pretenen alguns―, qualsevol adult que es dediqués a llegir còmics ho havia de fer des d’una certa clandestinitat, d’amagatotis, i se n’estava prou de fer-ho saber a l’altra gent. Ja entre els propis joves, arribats a una certa edat, la lectura de còmics era vista com un signe d’immaduresa i qui s’hi atrevia era titllat d’estrany, de diferent, amb el consegüent rebuig social. Avui en dia, però, sembla que ha tingut lloc una certa dignificació del còmic, convertit en novel·la gràfica o en àlbum il·lustrat, el qual és llegit i analitzat amb rigor científic per tota mena de lectors, i s’ha encunyat un anglicisme que fa d’aquella diferència un valor positiu, del qual es pot estar orgullós: friqui.

Friqui, segons la viquipèdia, és tota aquella persona “obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida”. Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de llengua castellana i literatura a l’institut Ramon Muntaner de Figueres i professor a la Universitat de Girona, conegut pels seus coneguts per l’amor extraordinari que professa vers Tintín (és membre fundador de l’associació 1001, llegit milú), entraria de ple en aquesta categoria i, a més, ens consta que n’està ben orgullós. Ell, però, de ben segur que preferiria una altra etiqueta, molt més exacta a la seva afició extravagant: tintinaire, “una paraula que més tard que d’hora serà admesa per l’Institut d’Estudis Catalans”.Malgrat el fi sentit de l’humor de què fa gala sempre l’autor, però, de les primeres coses que cal puntualitzar d’aquest llibre (i dels altres que ha escrit sobre la mateixa temàtica) és el seu rigor, en el contingut i en les paraules.

No en va Soldevilla és professor i filòleg. Així doncs, cal desterrar des del principi la idea que Tintín és un còmic, en la línia dels tebeos que compràvem al quiosc i que llegíem de petits (El capitán Trueno, el TBO o Tío Vivo). No és cap tebeo, sinó un àlbum il·lustrat. Les extraordinàries aventures de Tintín, que va néixer el 10 de gener de 1929 a les pàgines de Le petit vingtième, el suplement infantil del diari conservador belga Le vingtième siecle, van arribar a casa nostra la dècada dels seixanta, quan el règim franquista començava una tímida obertura, cosa que va fer possible les primeres traduccions al català.

El seu preu, però, val a dir que era igualment extraordinari, pels temps i per les circumstàncies del país: 75 pessetes. Tot i així, Les aventures de Tintín, autèntic producte “de luxe”, van calar amb força, a Europa i a casa nostra, fins a esdevenir, com repeteix Soldevilla com un mantra, “una de les obres cabdals de la història dels mitjans de comunicació de massa del segle XX”.Som i serem (tintinaires) s’estructura en dues parts molt clares, i també de ressonàncies molt clarament nerudianes.

A la primera, titulada “Deu poemes d’amor (a Tintín)”, Soldevilla, a partir de 10 capítols d’extensió breu, fa la seva particular declaració d’amor al personatge. Es tracta d’un compendi de diferents recerques dutes a terme durant els últims anys per l’autor sobre l’empremta que ha deixat Hergé i el seu intrèpid reporter al nostre país.

Aquest apartat té un caràcter més aviat festiu, entretingut, fantasiós a voltes, juganer sempre. Resulta interessant la contextualització històrica que fa l’autor del fenomen Tintín: en un moment que la censura havia impedit a una generació de catalans accedir lliurament a la seva llengua en suport escrit, per a molts nens, com el mateix Soldevilla, Les aventures de Tintín foren la primera oportunitat de llegir en català. També resulta interessant llegir de la importància que van tenir els exiliats a França en l’arribada de Tintín a Catalunya.

Joaquim Ventalló, per exemple, que estigué exiliat a París durant la guerra civil i hi descobrí Tintín, fou, anys després, l’encarregat de traduir-lo al català. Precisament el català de la traducció de Ventalló és objecte d’un minuciós anàlisi per part de Soldevilla en un altre capítol, que repassa les vicissituds i peculiaritats d’aquest procés en unes pàgines plenes d’interès i molt ben documentades.Menció a part es mereix el capítol gairebé detectivesc dedicat a “el primer nen documentat com a lector de Tintín a casa nostra”, un tal Javier Romero, també professor universitari.

No només fou el primer lector documentat, ens explica Soldevilla, sinó que de gran Romero encara manté intacte el gust per Tintín, cosa que du Soldevilla a afirmar (imaginem que amb un somriure de satisfacció a la cara), com reconeixent-se en un mirall, que el professor Romero “és un dels nostres”. També resulta molt interessant llegir sobre la influència d’Hergé en l’estètica d’alguns il·lustradors catalans d’aleshores, com Josep Maria Madorell, pare de Massagran, o a propòsit de l’oposició que als anys 70 “ordenava el món en dos grups d’individus: els que llegien Astèrix o els que llegien Tintín”.

Una autèntica curiositat és l’apartat on Soldevilla ens parla del curs universitari que es va dedicar ja fa anys a Tintín a la UdG. Resulta una autèntica delícia llegir les preguntes de l’examen final del curs, reproduïdes en el llibre, i posar a prova el nostre nivell tintinaire. De fet, Tintín fascinà des de ben aviat no només joves lectors, sinó també el que podríem dir representants de l’alta cultura, des de professors, crítics, escriptors o pedagogs.

A Catalunya, per exemple, “les elits culturals del país consideraven Tintín com un producte no només d’alta qualitat sinó també necessari per a la formació dels joves lectors”. És a dir, no seria únicament un mitjà útil per accedir a la lectura en la llengua pròpia, sinó també una bona manera de saber de geografia, de cultura universal, d’etnologia, d’astronomia, de gastronomia o d’història.

En definitiva, una rica font d’allò que avui anomenem valors.La segona part del llibre, titulada “…i una cançó desesperada (o sobre la desesperació)”, és d’un to diametralment diferent. Encarant la dimensió més adulta de l’obra d’Hergé, Soldevilla adopta un to més reflexiu, profund, existencialista, greu, i aborda un tema tan extraordinàriament complex i aparentment allunyat del que és la temàtica d’un còmic com la mortalitat i la idea del suïcidi.

Qui llegeix Tintín per passar l’estona, sense aprofundir-hi ni amb mirada crítica, ben segur que haurà passat per alt les múltiples referències al tema que hi ha espigolades en els àlbums. No és el cas de Soldevilla, que confessa que li agrada “prendre els àlbums de la sèrie com un punt de referència per entendre el món que ens envolta”. Des d’aquesta perspectiva, ens aproxima a un dels temes més tabús per a la societat occidental, i que malgrat això apareix, i evoluciona, en l’obra d’Hergé, gairebé amb el mateix grau de maduresa que les seves vinyetes.

“Àlbum rere àlbum els lectors descobríem… coses molt complexes: que hi ha moltes maneres d’afrontar l’existència, que la mort és una realitat que sempre ens acompanya i que davant d’ella i dels seus misteris cal aprendre a respectar les actituds i disposicions alienes”.Des de El lotus blau a Tintín al país de l’or negre (“Després d’Auschwitz i Hiroshima, la mort s’ha tornat quelcom massa seriós- tant, que només podem enfrontar-nos-hi amb una broma”), des de Hem caminat damunt la lluna (“El viatge a la lluna és el viatge al cor de les tenebres… és el viatge a la mort”) fins al celebrat Tintín al Tibet i Vol 714 a Sidney, Tintín-Hergé han d’acarar-se a una realitat palpable en el dia a dia (per bé que molts cops oculta per la censura en l’art).

Tan palpable que fins i tot, en la figura de Jean Taussat, un jove lector apassionat de Tintín, “un dels seus” que diria Soldevilla, traspassa la realitat del paper per fer-se colpidorament real, en unes pàgines finals tristes, però molt bellament escrites: “El suïcidi del lector, aquesta era la darrera peça que ens faltava en aquest singular recorregut”. Potser Tintín sigui tan gran precisament per aquest caràcter obstinat a mostrar el món sencer, no només allò bell i meravellós- també les contradiccions de la natura humana i aquella meitat fosca que tot home du a dintre.

Potser per això aquesta legió fidel de tintinaires que, en una missió pràcticament apostòlica, propaguen urbi et orbi l’obra del Mestre, perquè tots en puguem gaudir. Potser per això el títol extraordinari d’aquest llibre meravellós: Som i serem (tintinaires)… tant si es vol com si no es vol, podríem afegir. En qualsevol cas, sigui quin sigui el motiu, després de llegir Solevilla ens costarà no trobar-ne cap per sortir al carrer, entrar a la primera llibreria que trobem i fer-nos amb un Tintín. I així, seguir propagant la bona nova.



Enter the sum





Related Archive Books



Related Books


Comments

Comments for "Som i serem":


tryglaw.eu

©2013-2015 | DMCA | Contact us